​

 

 

Joina Canyet (Biure d'Empordà, 1996) és una artista empordanesa difícil d’emmotllar en un sol gènere musical. Graduada en piano clàssic a l'Esmuc (2019), combina influències musicals molt diverses. En la vessant de pianista solista ha actuat a diversos festivals i cicles de clàssica arreu de Catalunya. Els referents clàssics han estat sempre molt presents durant la seva trajectòria: J.S.Bach, Scriabin, Debussy, Valborg Aulin. 

​

No ha sigut fins els últims anys de carrera a l'Esmuc que l'interès cap a la música moderna i el món del Pop i Hip hop han anat agafant un dimensió pròpia i s'han unit en la vessant compositiva. Arrel d'un viatge a París l'estiu del 2017, que li permet tenir el temps i l'espai necessaris, decideix plasmar les seves reflexions i vivencies en forma de cançons.

 

El 2018 treu el seu àlbum debut, "Companyes", un disc de rap, molt íntim, clarament feminista i ple de força i sensibilitat. 

"Companyes" amb poc temps es converteix en una de les proposta musicals emergent més destacades i aclamades dins el panorama musical català. Des de l'estrena del disc, el novembre del 2018 la Joina ha actuat en grans festivals com el Festival Strenes, el Festival Anòlia, l'Acústica de Figueres, el Festival Arts d'Estiu, el Mercat de Música Viva de Vic, i sales com el Jamobree o Luz de Gas. El novembre del 2019 participa de la final del Sona9 i se li otorga el premi joventut. 

​

Després de COMPANYES, un disc de mirada crítica i reivindicativa, apareix la necessitat de tornar cap a dins i buscar "el propi refugi”. D’aquí neix el seu segon àlbum, ÒRBITA 9.18 que s’estrenà al CAT Tradicionàrius de Barcelona el passat 13 de febrer i a l'Auditori de Girona el 13 de març.  

​

ÒRBITA 9.18 est dividit en TRES EPISODIS, cadascun dels quals parla d’un concepte diferent. Episodi I (nonhome): parla del buit de no trobar la casa, el lloc de refugi, i viu dins l’escenari del present. Episodi II (pastorale), és un viatge al passat, als orígens, amb un aire nostàlgic. Episodi III (out of time) és una mirada al futur, on apareix la pressa, i la por a afrontar un món que va molt ràpid i que provoca una sensació continua de viure sempre “fora de temps”.

​

​

​

​

​